Trens hipertextuals.
Ahir a les 7.45 agafava el tren a Barcelona. Al meu seient anava llegint el llibre “El hipertexto” de Joan Campàs on vaig llegir: [...]un hipertexto se puede definir como un documento digital que se organiza en forma de red gracias a las relaciones que se establecen entre nodos,enlaces i anclajes. [...]. Quan aixeco el cap el tren s’atura a Tarragona. Puja tot de gent els seients són plens. El tren arrenca, i tothom treu els ordinadors i els mòbils. Els seients es tornen nodes; cadascú amb la seva forma i contingut, un senyor amb corbata, una noia mudada, un noi repentinat, enllacen amb d’altres nodes, la oficina, la reunió que esta a punt de començar, el diari, el facebook a través dels seus aparells, els anclatges, portàtils, i-phones, mòbils.... que desdibuixen els límits i la linealitat del tren. Curiós, sóc la única que porta un llibre analògic a les mans.
Per sort la tornada a les 13.42 és en un regional que va a Flix, molta gent gran, alguns venen del metge, estudiants que tornen a casa, això ho sé perquè s’ho expliquen. En aquest tren hi ha un xiuxiuegi constant de gent que s’explica coses, i també hi ha algú més amb un llibre a les mans.
1 comentario
xavier -