Tanquem??

Bé arriba el final d’aquesta assignatura, i caldrà platejar-se que fer amb aquest blog.

Ha estat una experiència interessant, malgrat que una mica angoixant. Això de tenir un espai on exposar les teves propostes, idees, pensament noticies i deixar-les a l’abast de tothom fa una mica de basarda.

Crec que si les comunitats virtuals trionfen avui en dia davant els blogs és perquè les intervencions poden ser més ràpides, són més curtes, i potser no hi ha aquella sensació d’haver de dir coses "sessudes" Per fer un símil, el blog seria com un cafè tertulia, i el mur de la xarxa social com una conversa de barra de bar. 

Em resulta interessant veure com tots plegats hem anat teixint un seguit de converses paral·leles en els nostres blogs. Algunes vegades amb aspectes comuns que ens han fet coincidir en els comentaris.

He descobert articles interessants, vídeos curiosos, una font virtual, i alguns blogs que de ben segur poder continuar seguint. M’he pogut perdre enmig del blog de la Penelope Trunk, viatjo per Mujeres en red i em plantejo si jo també podría aportar quelcom a tota aquesta xarxa de dones, bruixes i fades  magnifiques.

Ja ho veurem... !!

Ah i per cert, en el meu primer post us vaig prometre una foto dels meus dit. Doncs aqui la teniu. Formen part dels  deu que m’han ajudat a completar el blog i les PACS.

Sense ells, vosaltres i en Joan això no hagués estat possible.

Moltes gràcies.

 

 

Obvietats

obvietats eliminades:

hipertex; ciberfen¡minisme;petjada;ditada;presentació;aelst; html;tren;reflexió; ciberfeminisme;

 

Potser se'n podria dir "procés d'insonorització del meu blog" eliminant paraules eliminem SOROLL

 

 

SENSE ETIQUETES

 

Curiós, però una de les qüestions més problemàtiques amb les que m’he trobat a l’hora de construir el blog és a l’hora de crear els temes o categories i al fet d’assignar etiquetes als meus posts.

Com triar la classificació adequada dels temes, com puc estar segura que serà l’adequada per classificar unes entrades que encara no estan pensades. Si vaig improvisant i a cada nou post creo un tema diferent, té sentit que faci unes categories.

I els tags informen realment, que cal posar-hi el tema, el to, els mitjans tècnics, és a dir he de crear paraules com vídeo, opinió, reflexió, o potser trens, hipertext, noticia... ???

Donen informació d’alguna cosa tantes classificacions?. Ajudarà a ningú  a trobar el que busca?

En la recerca de blogs i el seus anàlisi, me n’adono que aquest és un problema redundant. Sovint les categories ens porten a informació que res hi té a veure, o sorprenentment  les paraules utilitzades en les categories ni tan sols surten en la llista de termes realitzada per l’ANTCONC. 

Curiós ?!! Acabo de decidir que desetiqueto el blog i elimino tags i categories. A fi de comptes la intenció del blog és que algú el visiti algun dia i tot donant un tomb hi trobi alguna cosa interessant. Cal guiar o despistar al lector? Cal donar pistes sobre el que hi trobarà? Si no el guio abandonarà la lectura? La lectura depen de les etiquetes? ...

 

Hadas, princesas i brujas

LO HECHO; LO ESCRITO Y LO DICHO from JACQUIE ORDOÑEZ on Vimeo.

 

L’any 2003 Mercè Molist titulava un article: Internet se llena de hadas, princesas i brujas.

Avui un tomb per la blogsfera ciberfeminista ens descobreix un ampli ventall de fades i princeses i moltes bruixes ... tratando de aprender juntas sobre nosotras mismas y sobre ciberfeminismo.[Cindy Gabriela Flores]

Segons Cornelia Sollfrank, de Old Boys Network, "el ciberfeminismo es un feminismo focalizado en el medio digital, un vehículo de discusión, la versión actualizada del feminismo, un nuevo producto y una estrategia de márketing, todo ligado más que nunca a lo estético y la ironía".

"Somos el coño moderno" proclamaban, en 1992, las artistas VeNuS Matrix, inventoras del término "ciberfeminismo", junto a Sadie Plant. La informática Ada Byron, Donna Haraway y su "Manifiesto Cyborg", la fundadora de la primera lista para mujeres, Anita Borg, la empresaria Esther Dyson o la presidenta de EBay, Meg Whitman, son sus referentes.

Monsoriu afirmava el 2003 "Mi postura es no tener nada que ver con los grupos de mujeres, en tanto que promuevo nuestra integración en colectivos tradicionalmente masculinos. Ser una mujer no es un obstáculo en Internet, tampoco una ventaja. El universo informático es asexuado. Si algo funciona, es independiente de que esté detrás un hombre o una mujer".

Però per Cindy Gabriela Flores:  mientras deconstruimos esta imagen de rol que se nos ha asignado, tenemos que mantenernos detrás de esta barrera de contención. En el metro, estos vagones para mujeres (como los espacios exclusivos de mujeres en internet) funcionan como "nuestra propia habitación" -yo los llamo: espacios colectivos para mujeres.
[…]
Usamos este espacio para la reflexión sobre lo que significa para nosotras el ser feminisas y cómo aprendemos sobre la cibercultura y el ciberfeminismo. Tratamos de realizar teoría y práctica, incluso cuando a veces tenemos que empezar por "cómo atachar un documento a un correo electrónico".

Avui em trobo descobrint aquest món de fades, princeses i  bruixes.

 

 

Quan un blog s'atura

Com un bon diari personal, quan un blog s’atura, es distreu, potser significa que qui l’escriu s’ha quedat sense arguments per apuntar.

Com un bon diari personal quan un blog s’atura, es distreu, potser significa que qui l’escriu s’ha perdut en el mon real.

Com un bon diari personal quan un blog s’atura, es distreu, potser significa que qui l’escriu es mou a tota velocitat pel món real.

El meu món real, la meva vida laboral em porta a reflexionar continuament sobre un món material que s’acava transformant en deixalles. I en això m’he perdut.

Per això us convido a MULTIVERSO. una reflexió sobre el món material. Part del treball ANIMA de Arcangel Constantini

Trens hipertextuals.

Ahir a les 7.45 agafava el tren a Barcelona.  Al meu seient anava llegint el llibre “El hipertexto” de Joan Campàs on vaig llegir: [...]un hipertexto se puede definir como un documento digital que se organiza en forma de red gracias a las relaciones que se establecen entre nodos,enlaces i anclajes. [...]. Quan aixeco el cap el tren s’atura a Tarragona. Puja tot de gent els seients són plens.  El tren arrenca, i tothom treu els ordinadors i els mòbils. Els seients es tornen nodes; cadascú amb la seva forma i contingut, un senyor amb corbata, una noia mudada, un noi repentinat, enllacen amb d’altres nodes, la oficina, la reunió que esta a punt de començar, el diari, el facebook  a través dels seus aparells, els anclatges, portàtils, i-phones, mòbils.... que desdibuixen els límits i la linealitat del tren. Curiós, sóc la única que porta un llibre analògic a les mans.

Per sort la tornada a les 13.42 és en un regional que va a Flix, molta gent gran, alguns venen del metge, estudiants que tornen a casa, això ho sé perquè s’ho expliquen. En aquest tren hi ha un xiuxiuegi constant de gent que s’explica coses,  i també hi ha algú més amb un llibre a les mans. 

Quan els algoritmes t'expliquen a que et dediques.

En un dels molt diccionaris d’informàticA he trobat aquesta definició: (Spelling suggestion). Una sugerencia ortográfica es una característica de algunas aplicaciones y servicios, usada para sugerir reemplazantes para una palabra que posiblemente está mal escrita.
Para sugerir palabras se suelen utilizar:
* Comparación con palabras de un diccionario predefinido: empleando algoritmos que determinen lo "cerca" de una palabra mal escrita a algunas palabras del diccionario. Por ejemplo, la comparación entre palabra mal escrita "sofware" de la que está correctamente escrita "software", son sumamente "cercanas" porque sólo difieren en una "t".
* Diccionario de palabras que suelen escribirse mal.o * Palabras habituales de los usuarios: por ejemplo, Google suele utilizar las frases más comunes empleadas en sus búsquedas por otros usuarios, para sugerírselas al usuario actual.

 Quan un text és capaç de fer aquestes coses per ell mateix, acava donan-te lliçons sobre allò a que et dediques, sobre allò del que estas escrivint.  I això és el que fa el meu word des de 1997. Us explico que li passa a l’algoritme.

Part de la meva feina consisteix en desenvolupar projectes per a la incorporació de criteris ambientals en la gestió d’organitzacions. Un procés que se’n diu Ambientalització. Però l’algoritme del Word, i també de l’Open Office em suggereixen constantment que n’hi digui EVANGELITZACIÓ. Es cert que Ambientalització no surt al diccionari, que em podria doncs suggerir el word? Per exemple Ambientació, s’assembla més ortograficament. És clar però que ambientar una organització té un significat ben diferent del que us he comentat que faig.

Aixi doncs amb bon criteri l’algoritme del Word ha decidit que estic més a prop d’Evangelitzar. Diu el DIEC que evangelitzar és v. tr. [LC] [RE] Instruir en la doctrina de l’Evangeli. 

I es podria veure així; hem construit un evangeli, el llistat de criteris ambientals, amb tot un seguit de consells per a duur a terme una gestió responsable pròpia d’una  organització "bona" del segle XXI, una organització que es guanyarà el cel amb la resta d’organitzacions que també compleixen amb la RSC (responsabilitat social corporativa), hi ha uns quants manaments, no gastis paper, no gastis llum, respecta el teu treballador, etc. (crec que en soritiren més de 10 !!!)

Però:

Com ho sap tot això l’algoritme del corrector del Word?

Que en faig jo d’aquest pensaments wordians quan al mati amb un cafè em recorda cada dia que he d’evangelitzar?

I pitjor, quina cara fa el Gerent de l’organització quan li arriba el meu informe

d’INDICADORS DE RESULTATS DEL PROCÉS D’EVANGELITZACIÓ 2009

Aquesta és la

Així ha quedat el blog. La plantilla de blogia ha necessitat alguns canvis;

• sm per ms per passar d’esquerra a dreta.
• agegir titols en català

 

 

La importancia del títol

Les ditades ens indiquen que algú ha tocat alguna cosa, que l’ha tingut a les mans. Que n’ha fet un ús.

Descobreixo tot buscant titol per aquest nou espai, la gran importància de les paraules. A la meva feina, em dedico a desenvolupar projectes de comunicació ambiental, utilitzem un terme que des de fa uns 10 anys es va posar de moda; la petjada ecològica; ara també parlem de la petjada hídrica, i havia pensat perquè no dir-ne d’aquest bloc petjada digital; quan de cop he pensat:

- una petjada es fa amb els peus. Jo deixaré la meva marca amb els dits

- les petjades ens indiquen que algú ha pasat per allí, ens indiquen el camí que seguia, i ens guien per saber on anava. Les ditades no ens mostren cap camí. Només ens demostren que algú ha estat allí. I jo acabo d’arribar.

- Les meves ditades m’identifiquen; són permanents i invariables. Potser m’ajudaran a no oblidar que sóc aquí fisicament.

Demà em faré una foto del meu dit. !!!

Les  ditades són gentilesa de Kevin Van Aelst   http://www.kevinvanaelst.com/art.html